Sessió 2 (29-02-08)

A la segona sessió vam estar parlant dels temps que els nens veien la televisió, que si en totes les franges horàries que els nens la veuen donen programes per a ells i que si els que donen per a ells són apropiats o son massa agressius.
La televisió s’ha convertit en un cangur per als nens, els pares responsabilitzen en un tant per cent molt elevat la funció d’educar a la televisió perquè no tenen temps. Però la això no es capaç de fer-ho.

Quan mirem una imatge ho fem amb uns ulls estereotipats, és a dir, només veiem el que ens mostra la imatge, però aquella imatge es pot mirar de diferents perspectives i pot ser que el que semblar ser, al final no ho és. Això ho vam poder comprovar amb una imatge on es semblava veure una esfera, una bala o un altre tipus d’objecte rodó. Però quan va allunyar la imatge el que es veia era un cullerot. Aquesta imatge estava feta des de una perspectiva que ens mostrava només una esfera. Una imatge es fotografia en tres dimensions però només veiem dues.

A més quan observem una imatge acostumem a recrear algunes coses en el nostre imaginari. Això mateix és el que ens va passar amb la imatge de L’avi i el nét. En aquesta imatge veiem un senyor gran i un infant. La imatge només mostrava això però nosaltres vam pensar que aquests dos personatges eren nét i avi, que el nét estava assegut sobre de l’avi,...