dijous, 20 de març del 2008

Sessió 1 (22-02-08)

D’aquesta assignatura no sabia ben bé que esperar. Sabia que relacionaria la comunicació audiovisual, de la qual poca idea tinc, amb l’educació, encara que jo veies poca relació. Però poc vaig trigar en veure aquesta relació: a través de les imatges els nens adquireixen millor un cert coneixement ja que una imatge és un missatge visual. Si abans de la primera sessió m’haguessin preguntat el perquè fèiem aquesta assignatura jo hauria respost que per la importància de les noves tecnologies en l’àmbit escolar.

Aquesta primera sessió em va canviar la meva imatge de la televisió. La televisió, com la ràdio o qualsevol altre mitjà comunicatiu és una empresa. Totes les empreses tenen com a principal objectiu aconseguir el màxim benefici possible, per tal d’aconseguir això les empreses ofereixen un producte o un servei als clients a canvi de diners. A la televisió succeeix el mateix : ven un producte, la audiència, a un client que és una altra empresa, l’empresa anunciant, a canvi de diners. És a dir el producte que ven la televisió és el share d’audiència, els telespectadors.
Les funcions bàsiques dels mitjans audiovisuals que són entretenir, informar i educar. Però la més important de totes és la funció d’entretenir ja que és la que aconsegueix el share d’audiència més alt.

També vam estar parlant sobre els formats televisius i sobre la realitat que ens presenta la televisió:
* La televisió ens ajuda a crear la interpretació d’una realitat, però aquesta està distorsionada, ja que el que mostren als telespectadors és fa mirant els seus propis interessos i les seves necessitats.
* Els formats condicionen ja que determinen el missatge, per exemple un informatiu, als ulls dels espectadors, és més creïble pel que fa la informació que no pas un altre programa on l’aparença del presentador sigui menys correcta que la del informatiu.