Sessió 4 (14-03-08)

Al començar hem exposat les diferents idees sobre la pel·lícula que volíem realitzar. Després en Pitu ens ha ensenyat els diferents passos que hem de seguir per realitzar-la i ens ha mostrat alguns exemples realitzats per alumnes en altres cursos. Aquí vaig entendre exactament que és el que ens demanen en aquesta pel·lícula.
A continuació hem vist un anunci de Play Station:

Aquest anunci el vam veure un parell de vegades perquè ningú entenia exactament de que tractava i que era el que pretenia anunciar, però finalment van anar sorgint idees com que la noia és la Play ja que va vestida de negre y la seva la cara simbolitza el mando. La noia està en una espècie de bunker, bunker que simbolitza l’aïllament quant un juga creant el seu propi món (en l’anunci es refereix a la riquesa mental que s’adquireix al jugar-hi).
Si no hagués estat per l’anàlisi que hem fet a la classe mai m’hauria adonat del que realment significa aquest anunci ja que és un anunci que està pensat per un públic concret.

Sessió 3 (07-03-08)

La nova sessió va començar amb la resolució del problema proposat en la classe anterior. Hi havia una gàbia i un ocell en un full blanc, la gàbia es trobava en la part superior del full i l’ocell en la d’avall. El problema consistia en introduir l’ocell dins de la gàbia sense retallar i dibuixar. El que ens proposaven era que construíssim una joguina òptica anomenada Traumatrop. En Pitus ens va ensenyar altres joguines òptiques que aparentaven moviment. Així és com funciona la televisió i el cinema: el cinema necessita 24 fotogrames per segon per aparentar moviment mentre que la televisió 25.

Vam parlar dels diversos mitjans audiovisuals amb els que podem treballar en un aula d’infantil:

• Treballar dibuixos, encara que no siguin educatius, ja que aquests es poden transformar utilitzant-los amb aquest ús i un treball al darrere.

• Fer fotografies perquè així ells aprenen a fer-les i a més aprenen a interpretar la realitat i treballen les distàncies, les perspectives,...

• Fer una ràdio perquè es treballa la llengua oral (a més a més poden escoltar la seva pròpia veu, cosa que personalment trobo que es una gran experiència) i el treball cooperatiu.

Per finalitzar la classe vam veure un vídeo de dibuixos animats per a nens molt conegut, en Pluto.
Primer vam fer una lectura mecànica dels fets observats a la pel·lícula, cosa que també farien els nens. Però després vam fer una lectura més profunda per saber quins eren els missatges que transmetien aquells dibuixos. Al analitzar-lo detingudament em vaig quedar gelada al veure quins eren els valors reals que volia transmetre disfressats d’altres. El que semblava una mera pel·lícula amb l’única intenció de fer veure els nens que han de fer el bé i no deixar-se portar pel mal amaga un munt de missatges catòlics i maxistes. També és cert que en l’any d’edició d’aquest vídeo es convivia amb uns altres valors, però això em fa pensar la gran quantitat de imatges que veiem amb un simple missatge al davant i tots els missatges que porta al rerefons. Al veure aquest vídeo em vaig sentir enganyada.

Sessió 2 (29-02-08)

A la segona sessió vam estar parlant dels temps que els nens veien la televisió, que si en totes les franges horàries que els nens la veuen donen programes per a ells i que si els que donen per a ells són apropiats o son massa agressius.
La televisió s’ha convertit en un cangur per als nens, els pares responsabilitzen en un tant per cent molt elevat la funció d’educar a la televisió perquè no tenen temps. Però la això no es capaç de fer-ho.

Quan mirem una imatge ho fem amb uns ulls estereotipats, és a dir, només veiem el que ens mostra la imatge, però aquella imatge es pot mirar de diferents perspectives i pot ser que el que semblar ser, al final no ho és. Això ho vam poder comprovar amb una imatge on es semblava veure una esfera, una bala o un altre tipus d’objecte rodó. Però quan va allunyar la imatge el que es veia era un cullerot. Aquesta imatge estava feta des de una perspectiva que ens mostrava només una esfera. Una imatge es fotografia en tres dimensions però només veiem dues.

A més quan observem una imatge acostumem a recrear algunes coses en el nostre imaginari. Això mateix és el que ens va passar amb la imatge de L’avi i el nét. En aquesta imatge veiem un senyor gran i un infant. La imatge només mostrava això però nosaltres vam pensar que aquests dos personatges eren nét i avi, que el nét estava assegut sobre de l’avi,...

Sessió 1 (22-02-08)

D’aquesta assignatura no sabia ben bé que esperar. Sabia que relacionaria la comunicació audiovisual, de la qual poca idea tinc, amb l’educació, encara que jo veies poca relació. Però poc vaig trigar en veure aquesta relació: a través de les imatges els nens adquireixen millor un cert coneixement ja que una imatge és un missatge visual. Si abans de la primera sessió m’haguessin preguntat el perquè fèiem aquesta assignatura jo hauria respost que per la importància de les noves tecnologies en l’àmbit escolar.

Aquesta primera sessió em va canviar la meva imatge de la televisió. La televisió, com la ràdio o qualsevol altre mitjà comunicatiu és una empresa. Totes les empreses tenen com a principal objectiu aconseguir el màxim benefici possible, per tal d’aconseguir això les empreses ofereixen un producte o un servei als clients a canvi de diners. A la televisió succeeix el mateix : ven un producte, la audiència, a un client que és una altra empresa, l’empresa anunciant, a canvi de diners. És a dir el producte que ven la televisió és el share d’audiència, els telespectadors.
Les funcions bàsiques dels mitjans audiovisuals que són entretenir, informar i educar. Però la més important de totes és la funció d’entretenir ja que és la que aconsegueix el share d’audiència més alt.

També vam estar parlant sobre els formats televisius i sobre la realitat que ens presenta la televisió:
* La televisió ens ajuda a crear la interpretació d’una realitat, però aquesta està distorsionada, ja que el que mostren als telespectadors és fa mirant els seus propis interessos i les seves necessitats.
* Els formats condicionen ja que determinen el missatge, per exemple un informatiu, als ulls dels espectadors, és més creïble pel que fa la informació que no pas un altre programa on l’aparença del presentador sigui menys correcta que la del informatiu.