JUGANT AMB EL DESTÍ

Aquí deixo el guió de la pel·lícula.

Sessió 13 (06-06-08)

Avui hem dedicat 6 hores a l'edició del video.

Com ens hem oblidat els CDs de la càmara hem utilitza la tarja de memoria de que té la càmara. al acabar de grabar i intentar passar el grabat a l'ordinador no es podia veure perquè estava en diferent format. El Pitus ni nosaltres vam poder salvar aquests arxius per tant hem de tornar a grabar.

també se'ns va quedar penjat l'orninador i se'ns va borrar part de la feina feta i vam haver de tornar a començar.

Malgrat otot vam poder adelantar molta feina.

Sessió 12 (30-05-08)

Avui hem continuat editant sense tenir acabada tota la grabació. Estem utilitzant el programa Windows Movie Marker. La seva utilització és sencilla però abans d'utilitzar-lo vam haber de cambiar el format de tots els arxius per poder començar a treballar.

Sessió 11 (23/05/08)

Després d'estar grabant dos dies i no haver-ho acabat encara, avui hem començat a editar. Hem tingut diversos problemes. El format amb el qual estaba grabat el video no era compatible amb l'ordinador APPLE, per tant, no vam poder treballar amb els programes d'aquest ordinador.

Sessió 10 (16/05/08)

Avui en Pitus ens ha mirat el guió i ens ha cambiat un parell de coses però no del argument, si no de les seqüències ja que com no tenim gens d'experiència en aquest tema hem planificat unes poques malament en quant als plans i ala manera de plasmar-ho en el guió.

Ara que el guió està definitivament acabat la setmana vinent ja podem grabar!

Sessió 9 (09-05-08)

Avui, com l’altre dia vam fer, hem continuat amb el guió de la pel·lícula i l'hem acabat. Hem decidit el tipus de pla de cada seqüència. No sabia que realitzar un guió comportés tanta feina i això que ho hem fet molt esquemàtic ja que creiem que el guió definitiu estarà fet al acabar de gravar la pel·lícula perquè serà allà quant realment veurem com queden les seqüències i segurament, alguna, serà canviada. Tenim moltes ganes de començar a gravar però no començarem fins la setmana vinent perquè primer volem que en Pitus ens el revisi.

Sessió 8 (25-04-08)

Avui hem començat a elaborar el guió, sense tenir en compte ni els plans ni els efectes auditius que necessitarem. Només per fer aquesta feina que tan sols és el començament hem dedicat molt de temps. La setmana vinent l’acabarem i la següent començarem a gravar. Vull començar a gravar ja!

El nostre curt tracte del dia d'una noia. Durant el transcurs d'aquest dia succeixen fets que fan que sigui un mal dia...i no explico més perquè li treuria la gràcia.

El títol del curt encara no el sabem.

Sessió 7 (18-04-08)

Sessió 6 (04-04-08)

Aviu hem anat a la Expodidàctica 2008 a la Fira de Barcelona a Montjuic. Allà hem fet les dues classe: Informàtica Educativa i Comunicació Audiovisual i Educació.
Hem estat mirant els diferents estants i ens hem parat al de les pissarres interactives digitals perquè ens expliquessin el seu funcionament. Em va semblar bastant interessant, però la explicació sobre per a que es tan útil no la comparteixo gaire ja que considero que els exemples utilitzats no eren els idonis perquè tot el que ha fet no és gràcies a la pissarra interactiva sinó a programes que poden ser utilitzats en qualsevol ordinador. Un dels programes el meu professor de física el feia servir per les seves explicacions i l’escola no estava dotada de cap pissarra digital interactiva.

Després va venir el temut programa de ràdio on tot va sortir perfecte. M’ha semblat una experiència molt enriquidora pel fet de posar-me d’avant d’un micròfon cosa que mai havia fet i tampoc és tan terrible.

Sessió 5 (28-03-08)

Avui em parlat de la ràdio i els diferents aspectes que poden treballar utilitzant-la:

• Millora la comunicació del centre.
• Es treballa la llengua oral i la llegua escrita.
• Fomenta el treball cooperatiu.
• Ajuda a estructurar el pensament.
• S’aprèn a expressar-se en públic.

Després hem visitat una pàgina web on hi ha publicades activitats de ràdio i recursos per poder treballar-la a classe.

El poder introduir la ràdio a la classe em sembla molt interessant i una manera diferent i divertida d’aprendre.

Al acabar el Pitu ens ha explicat que la setmana vinent no hi ha classe ja que em d’anar a l’Expodidàctica i fer un programa de ràdio sobre contes. Ens hem dividit en dos grups per preparar els contes i el nostre grup ha decidit fer el conte de La rateta que escombrava l’escaleta.
Al principi la idea de fer un programa de ràdio no hem va fer gens de gràcia perquè creia que no donaria temps però ara que ja ho tenim tot muntat estic desitjant que arribi la setmana que ve!

Sessió 4 (14-03-08)

Al començar hem exposat les diferents idees sobre la pel·lícula que volíem realitzar. Després en Pitu ens ha ensenyat els diferents passos que hem de seguir per realitzar-la i ens ha mostrat alguns exemples realitzats per alumnes en altres cursos. Aquí vaig entendre exactament que és el que ens demanen en aquesta pel·lícula.
A continuació hem vist un anunci de Play Station:

Aquest anunci el vam veure un parell de vegades perquè ningú entenia exactament de que tractava i que era el que pretenia anunciar, però finalment van anar sorgint idees com que la noia és la Play ja que va vestida de negre y la seva la cara simbolitza el mando. La noia està en una espècie de bunker, bunker que simbolitza l’aïllament quant un juga creant el seu propi món (en l’anunci es refereix a la riquesa mental que s’adquireix al jugar-hi).
Si no hagués estat per l’anàlisi que hem fet a la classe mai m’hauria adonat del que realment significa aquest anunci ja que és un anunci que està pensat per un públic concret.

Sessió 3 (07-03-08)

La nova sessió va començar amb la resolució del problema proposat en la classe anterior. Hi havia una gàbia i un ocell en un full blanc, la gàbia es trobava en la part superior del full i l’ocell en la d’avall. El problema consistia en introduir l’ocell dins de la gàbia sense retallar i dibuixar. El que ens proposaven era que construíssim una joguina òptica anomenada Traumatrop. En Pitus ens va ensenyar altres joguines òptiques que aparentaven moviment. Així és com funciona la televisió i el cinema: el cinema necessita 24 fotogrames per segon per aparentar moviment mentre que la televisió 25.

Vam parlar dels diversos mitjans audiovisuals amb els que podem treballar en un aula d’infantil:

• Treballar dibuixos, encara que no siguin educatius, ja que aquests es poden transformar utilitzant-los amb aquest ús i un treball al darrere.

• Fer fotografies perquè així ells aprenen a fer-les i a més aprenen a interpretar la realitat i treballen les distàncies, les perspectives,...

• Fer una ràdio perquè es treballa la llengua oral (a més a més poden escoltar la seva pròpia veu, cosa que personalment trobo que es una gran experiència) i el treball cooperatiu.

Per finalitzar la classe vam veure un vídeo de dibuixos animats per a nens molt conegut, en Pluto.
Primer vam fer una lectura mecànica dels fets observats a la pel·lícula, cosa que també farien els nens. Però després vam fer una lectura més profunda per saber quins eren els missatges que transmetien aquells dibuixos. Al analitzar-lo detingudament em vaig quedar gelada al veure quins eren els valors reals que volia transmetre disfressats d’altres. El que semblava una mera pel·lícula amb l’única intenció de fer veure els nens que han de fer el bé i no deixar-se portar pel mal amaga un munt de missatges catòlics i maxistes. També és cert que en l’any d’edició d’aquest vídeo es convivia amb uns altres valors, però això em fa pensar la gran quantitat de imatges que veiem amb un simple missatge al davant i tots els missatges que porta al rerefons. Al veure aquest vídeo em vaig sentir enganyada.

Sessió 2 (29-02-08)

A la segona sessió vam estar parlant dels temps que els nens veien la televisió, que si en totes les franges horàries que els nens la veuen donen programes per a ells i que si els que donen per a ells són apropiats o son massa agressius.
La televisió s’ha convertit en un cangur per als nens, els pares responsabilitzen en un tant per cent molt elevat la funció d’educar a la televisió perquè no tenen temps. Però la això no es capaç de fer-ho.

Quan mirem una imatge ho fem amb uns ulls estereotipats, és a dir, només veiem el que ens mostra la imatge, però aquella imatge es pot mirar de diferents perspectives i pot ser que el que semblar ser, al final no ho és. Això ho vam poder comprovar amb una imatge on es semblava veure una esfera, una bala o un altre tipus d’objecte rodó. Però quan va allunyar la imatge el que es veia era un cullerot. Aquesta imatge estava feta des de una perspectiva que ens mostrava només una esfera. Una imatge es fotografia en tres dimensions però només veiem dues.

A més quan observem una imatge acostumem a recrear algunes coses en el nostre imaginari. Això mateix és el que ens va passar amb la imatge de L’avi i el nét. En aquesta imatge veiem un senyor gran i un infant. La imatge només mostrava això però nosaltres vam pensar que aquests dos personatges eren nét i avi, que el nét estava assegut sobre de l’avi,...

Sessió 1 (22-02-08)

D’aquesta assignatura no sabia ben bé que esperar. Sabia que relacionaria la comunicació audiovisual, de la qual poca idea tinc, amb l’educació, encara que jo veies poca relació. Però poc vaig trigar en veure aquesta relació: a través de les imatges els nens adquireixen millor un cert coneixement ja que una imatge és un missatge visual. Si abans de la primera sessió m’haguessin preguntat el perquè fèiem aquesta assignatura jo hauria respost que per la importància de les noves tecnologies en l’àmbit escolar.

Aquesta primera sessió em va canviar la meva imatge de la televisió. La televisió, com la ràdio o qualsevol altre mitjà comunicatiu és una empresa. Totes les empreses tenen com a principal objectiu aconseguir el màxim benefici possible, per tal d’aconseguir això les empreses ofereixen un producte o un servei als clients a canvi de diners. A la televisió succeeix el mateix : ven un producte, la audiència, a un client que és una altra empresa, l’empresa anunciant, a canvi de diners. És a dir el producte que ven la televisió és el share d’audiència, els telespectadors.
Les funcions bàsiques dels mitjans audiovisuals que són entretenir, informar i educar. Però la més important de totes és la funció d’entretenir ja que és la que aconsegueix el share d’audiència més alt.

També vam estar parlant sobre els formats televisius i sobre la realitat que ens presenta la televisió:
* La televisió ens ajuda a crear la interpretació d’una realitat, però aquesta està distorsionada, ja que el que mostren als telespectadors és fa mirant els seus propis interessos i les seves necessitats.
* Els formats condicionen ja que determinen el missatge, per exemple un informatiu, als ulls dels espectadors, és més creïble pel que fa la informació que no pas un altre programa on l’aparença del presentador sigui menys correcta que la del informatiu.